Constitució -cat

Es constitueix el Grup Zero

La primera reunió del grup va tenir lloc el setembre de 1975: el mes de les execucions de cinc militants antifeixistes i dos mesos abans de la mort de Franco; és a dir, en un moment de clara efervescència política. El grup el formava un professorat compromès amb un projecte polític d’esquerres, amb voluntat d’avançar cap a noves cotes de llibertat i de justícia, amb l’objectiu implícit de recuperar no tan sols la qualitat pedagògica sinó també l’entitat del sistema educatiu de Catalunya. En aquest moment es vivia, en els centres de secundària, una forta pressió social per augmentar les possibilitats d’escolarització dels joves de les classes treballadores. A més, en alguns d’aquests centres existia certa flexibilitat, afavorida pel deteriorament de les estructures autoritàries existents fins al moment, que permetia introduir innovacions en l’ensenyament. Aquestes circumstàncies van contribuir a l’entusiasme d’un professorat jove i conscient de la seva capacitat per fer de la seva professió una activitat socialment útil i gratificant.

En l’època en què es constitueix el grup, els programes de matemàtiques així com els llibres de text estaven totalment dominats, i no només al nostre país, per l’anomenada “matemàtica moderna”. Entre el professorat del grup existia la convicció que el contingut abstracte de les matemàtiques escolars i el sistema tradicional d’ensenyament (teoria seguida d’exercicis d’aplicació) abocaven a la falta d’interès de la majoria alumnat i, en definitiva, al seu fracàs escolar, fent molt difícil l’accés de les filles i fills de la classe treballadora a estudis superiors.

La preocupació inicial dels membres del grup era millorar la tasca diària de les seves classes. Es tenia la necessitat de pensar una programació més adequada i, sobretot, de disposar de materials de classe alternatius per facilitar la feina del dia a dia, a més de plantejar-se noves maneres d’ensenyar i de gestionar el treball de i amb l’alumnat. Tot això, des d’unes idees bàsiques que es van anar desenvolupant a partir de les lectures de P. Puig Adam (injustament oblidat en aquells anys), de F. Klein, de M. Kline, A.N. Kolmogorov, entre d’altres, i de l’estudi de propostes com les del projecte SMP britànic, els llibres d’Emma Castelnuovo o els materials canadencs de Claude Janvier.

Aquest text és part de l’article: Carmen Azcárate, Mª José Castelló, Carles Lladó. “El Grup Zero”, Revista Uno, nº 55, Juliol 2010.