El material -cat

El material

Pel que fa al material elaborat, hem de recordar que, en els inicis, el procés d’edició tenia serioses dificultats. En els centres encara no es disposava de fotocopiadores i tot es feia amb ciclostil. Calia comptar quantes còpies eren necessàries en cada classe i és evident que la qualitat de les mateixes no era la desitjada. Va sorgir llavors la possibilitat de publicar els materials a l’ICE de la UAB, la qual cosa va suposar una major comoditat i una possibilitat de millor difusió. Eren uns fascicles temàtics (La mesura i els nombres, Funcions, El nombre real, Les funcions lineals i quadràtiques, Les funcions circulars, progressions, Les funcions exponencial i logarítmica, derivades, Els nombres enters) que es revisaven una i altra vegada abans de cada nova edició.

Cal assenyalar que un tret peculiar de les publicacions del Grup Zero és que les primeres es van editar, per separat, en català i en castellà, i més tard només en català, com a contribució del grup a la política de normalització lingüística que tot just s’havia iniciat. Les primeres publicacions van ser gratuïtes per a l’alumnat i més tard van ser subvencionades per l’ICE de la UB inicialment i, després, pel de la UAB. Posteriorment, ja en 1980, l’editorial Vicens Vives va publicar la majoria d’aquests fascicles en una edició especial en col·laboració amb l’ICE de la UAB.

No és aquest el lloc per entrar en els detalls dels materials del Grup Zero. Però sí que sembla interessant fixar-se en els objectius, explícits en documents del grup, i en l’estructura general dels temes.

Des de l’òptica d’una formació de base per a tot l’alumnat, les matemàtiques que s’ensenyaran havien de ser significatives tant per a l’alumnat que pensés en seguir estudis superiors com per al que s’incorporés al món del treball una vegada finalitzats els estudis de secundària.

Entre els objectius globals que es plantejaven al Grup Zero destaquen qüestions com ensenyar a llegir i a expressar-se; oferir un bagatge de formació-informació bàsic, com el necessari per llegir la premsa o integrar en el món laboral; oferir un ensenyament que ajudi a conèixer l’entorn de l’alumnat i li permeti estudiar problemes reals; fomentar el sentit crític; promoure; el treball col·lectiu i solidari; desenvolupar la creativitat, la imaginació i el gust per la feina; en definitiva, formar ciutadans.

Entre els objectius específics de l’ensenyament de les matemàtiques podem destacar els següents: oferir una imatge de les matemàtiques com un instrument de treball i d’anàlisi; ensenyar unes matemàtiques com a ciència oberta, experimental i no només deductiva; fer unes matemàtiques amb suport real que permetin respondre a la pregunta ¿i això per a què serveix ?; intentar desbloquejar l’aversió d’una part de l’alumnat cap a les matemàtiques.

D’acord amb aquests objectius es van elaborar uns materials que pretenien: tenir en compte els nivells de rigor adequats a cada etapa de formació, dosificant les abstraccions d’acord amb el procés històric i el principi genètic; trencar l’aïllament amb les altres disciplines; plantejar problemes de la vida diària i de l’entorn de l’alumnat. No obstant això, s’era conscient de les limitacions amb què s’enfrontava una proposta d’aquestes característiques: els propis programes oficials, les dinàmiques de treball institucionalitzades dels centres de secundària o la pròpia formació esbiaixada del professorat del grup.

L’estructura general dels temes que es desenvolupen en els primers fascicles constaven de quatre etapes: problemes d’introducció; generalització i obtenció del model matemàtic; manipulació del model o exercicis d’aplicació; i problemes de consolidació. Partint d’uns problemes concrets es construeix el coneixement matemàtic abstracte; un cop establert el model matemàtic es passa a aplicar-lo, primer d’una forma abstracta, acadèmica, manipulativa, que serveixi per fixar les idees, i després a situacions reals concretes, més complexes que les inicials. Segurament, l’etapa de problemes d’introducció és la més característica del projecte del Grup Zero. A partir d’unes situacions reals senzilles, que se suposaven motivadores per a l’alumnat (qüestions de la vida diària, de l’entorn, problemes de física, observacions científiques), redactades de forma clara i orientada a l’execució del problema, es propiciava que l’alumnat s’interessés i adquirís seguretat.

La recerca i redacció dels problemes d’introducció, l’observació de la reacció de l’alumnat i del seu potencial per generar o no una activitat matemàtica a l’aula, han suposat, al costat d’altres centres d’interès, una causa de l’evolució en el grup al llarg dels anys.

Aquest text és part de l’article: Carmen Azcárate, Mª José Castelló, Carles Lladó. “El Grup Zero”, Revista Uno, nº 55, Juliol 2010.