Evolució -cat

Evolució de les idees del Grup Zero

Des del seu inici, es podria descriure sintèticament el treball del Grup Zero afirmant que el seu principal objectiu era el d’avançar en la definició d’opcions didàctiques que potenciaran l’activitat de l’alumnat en el procés d’ensenyament-aprenentatge, unes opcions assentades en la idea que les matemàtiques són el resultat d’una activitat desenvolupada al llarg de la història, que proporciona instruments eficaços d’anàlisi i comprensió del món natural, social i econòmic. Per tant, la finalitat primordial de l’ensenyament de les matemàtiques per al Grup Zero era la de capacitar a l’alumnat per a interpretar i construir models matemàtics de la realitat a través d’activitats didàctiques expressament dissenyades per fer explícites les característiques de l’activitat matemàtica.

Amb els canvis en el sistema educatiu, en particular, amb la implantació de l’ensenyament secundari obligatori, el Grup Zero va anar reorientant els seus objectius respecte a l’avaluació, la gestió de l’aula, la importància del llenguatge i la interdisciplinarietat.

L’avaluació s’entenia com a regulació de l’aprenentatge; no havia de ser només un procés útil per al professorat en la seva actuació docent, sinó que havia de responsabilitzar l’alumnat del seu procés d’aprenentatge i orientar a tots dos en la seva interacció amb el saber. En conseqüència, calia desenvolupar estratègies que permetessin la regulació contínua de l’aprenentatge fent que l’alumnat fos cada vegada més autònom; és a dir, estratègies que permetessin traspassar gradualment la responsabilitat d’aquest procés dels docents als alumnes. Això explica que els membres del Grup Zero s’hagin interessat per aspectes com són:

– dissenyar formes de fer explícit quin treball s’espera de l’alumnat;

– extremar l’atenció sobre el tipus d’exercicis d’avaluació, procurant la seva diversificació i buscant la seva coherència amb l’activitat matemàtica que es desenvolupa a classe, fent possible tant l’avaluació del procediment com del resultat en la resolució de problemes;

– trobar maneres de separar l’activitat d’avaluació, entesa com a regulació de l’aprenentatge, de l’activitat de qualificació numèrica, fins al punt d’eliminar aquesta en alguns casos.

D’altra banda, al Grup Zero es va tenir un interès especial per la interacció social a l’aula entre el professorat i l’alumnat, així com entre els mateixos alumnes. En particular, alguns membres del grup han dissenyat formes de gestió de la classe per desenvolupar en l’alumnat un sentiment de pertinença a una col·lectivitat així com unes habilitats de treball cooperatiu. Aquesta gestió de la classe afavoreix l’aparició i l’explicitació de diferents formes de resolució davant un mateix problema, una cosa que genera activitats de discussió i de confrontació d’estratègies, la necessitat de comunicar-les i de contrastar-les. Aquesta forma de treball ha fet canviar la concepció dels propis docents sobre els errors i les seves implicacions didàctiques.

A més, l’atenció prestada a la interacció a l’aula ha posat de manifest la importància del llenguatge com a instrument privilegiat que possibilita aquesta interacció i el seu paper en l’aprenentatge de les diferents matèries, en particular, de les matemàtiques. S’ha distingit el paper del llenguatge en l’activitat matemàtica tant per la seva funció comunicativa, mitjançant la qual el docent pot establir el contracte didàctic amb l’alumnat i fer-li evolucionar al llarg de l’escolarització, com per la seva funció cognitiva. A través de la cura i el control del llenguatge, l’ensenyant pot aconseguir que l’activitat matemàtica aparegui com una construcció social i el propi llenguatge com un instrument de coneixement.

No obstant això, tot i el paper cabdal del llenguatge natural en l’activitat d’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques, cal destacar la importància d’altres signes i codis que s’utilitzen, és a dir dels seus instruments semiòtics específics. En aquest sentit, també els llenguatges gràfics, numèrics, geomètrics, algebraics i gestuals, han estat objecte d’atenció i d’estudi.

Amb la Reforma de l’Ensenyament Secundari Obligatori dels anys noranta, el desenvolupament curricular de matemàtiques va incorporar moltes de les propostes dels grups d’innovació; però el problema clau seguia sent el disseny de materials de classe, i en particular de materials la gestió en classe tingués en compte la complexitat dels aspectes esmentats anteriorment.

Al Grup Zero es va afermar el convenciment que els diferents aprenentatges s’han de englobar en un tot com a única via per cobrir les necessitats de creixement cultural de l’alumnat i del propi professorat en relació amb la realitat social en què es desenvolupa la seva tasca. Per això, a partir d’un cert moment, l’elaboració d’una programació de centre es va fer primordial per als membres del grup que treballaven en instituts de secundària. Cal destacar la importància de les experiències que s’han desenvolupat en alguns centres on les propostes presentades per membres del Grup Zero s’han acceptat com a propostes del Seminari de Matemàtiques, de manera que tot el seu professorat, i en alguns casos, conjuntament amb tot el professorat de ciències, desenvolupaven la mateixa programació amb el mateix material.

L’interès persistent per un ensenyament de les matemàtiques com a instrument de coneixement, un dels eixos centrals del treball del Grup Zero des dels seus inicis, ha comportat l’elaboració de materials interdisciplinaris (les ombres del sol, la genètica, el comportament de cossos elàstics, les eleccions, l’habitatge, la caiguda dels cossos, entre d’altres). Només d’aquesta manera es podien dotar de significat els coneixements matemàtics alhora que s’afavoria una metodologia i una gestió de la classe que potenciava les discussions, la verbalització dels raonaments i la reflexió sobre els processos de matematització i de resolució de problemes .

La preocupació per trobar situacions i contextos on desenvolupar l’activitat matemàtica ha propiciat l’interès per la pròpia història de les matemàtiques. Així, el coneixement històric que els membres del grup han adquirit sobre el desenvolupament de l’àlgebra, de la història del zero i de les xifres aràbigues, de les primeres mesures del sistema solar, de la història de la trigonometria i els astrolabis, els inicis del càlcul infinitesimal, el sistema de fraccions en l’Egipte antic, etc., han donat peu a treballs d’aula que han facilitat el pas cap a l’estudi dels coneixements matemàtics com a objectes de coneixement.

Aquest text és part de l’article: Carmen Azcárate, Mª José Castelló, Carles Lladó. “El Grup Zero”, Revista Uno, nº 55, Juliol 2010.