Ideas bàsiques -cat

Les idees bàsiques inicials del Grup Zero

L’anàlisi inicial de l’ensenyament de les matemàtiques que es feia al Grup Zero s’orientava en dues direccions: pel que fa als continguts, la crítica del mètode deductiu en l’ensenyament i la manca de significat dels mateixos, i respecte de la metodologia o gestió de l’aula, la recerca de noves formes de relació entre el professorat, l’alumnat i la disciplina.

En aquell moment, imperava la idea que la característica essencial de les matemàtiques i del seu ensenyament era el mètode deductiu. No obstant això, al Grup Zero s’intuïa que aquesta no era la característica principal de les matemàtiques i, sobretot, es pensava que el plantejament deductiu no podia ser en cap cas la base del plantejament didàctic del seu ensenyament. Molt aviat el Grup Zero va fer seva la concepció de les matemàtiques com a activitat humana, el que va permetre distingir i separar dos processos històricament entrellaçats: el procés de producció de coneixement matemàtic, que no segueix el mètode deductiu, i el procés de comunicació entre matemàtics de aquest coneixement, que sí que utilitza l’exposició deductiva amb un llenguatge formal molt estructurat.

D’altra banda, a través de la seva experiència docent, els membres del Grup Zero havien observat que els coneixements matemàtics que ensenyaven no tenien sentit per a l’alumnat, i pensaven que el significat venia donat pel seu ús, per la pròpia activitat matemàtica, fonamentalment resolent problemes generats en contextos pertinents. Per això, ben aviat, van fer seva la distinció entre els conceptes matemàtics com a “instruments de coneixement” (és a dir, quan l’atenció de l’ensenyant es focalitza en com s’utilitzen els coneixements matemàtics per comprendre una situació matemàtica o no) i com a “objectes de coneixement “(és a dir, quan l’atenció, tant de l’ensenyant com de l’alumne o alumna, es focalitza en com s’estructuren uns coneixements matemàtics amb altres). I d’acord amb la llei biogenètica, creien que havien de dissenyar processos d’ensenyament de llarga durada que asseguressin experiències de l’alumnat amb els coneixements matemàtics com a instruments de coneixement abans d’abordar-los com a objectes de coneixement.

Al Grup Zero es va necessitar saber més sobre la història de les matemàtiques i de la seva relació amb les ciències i la societat, el que va portar a comprendre que els coneixements matemàtics han sorgit, històricament, com a instruments de coneixement per resoldre problemes que les societats humanes tenien i tenen plantejats. Aquests instruments es converteixen en objectes de coneixement que, al seu torn, poden servir i serveixen per analitzar, conèixer, predir i transformar noves situacions més enllà de la que els va donar origen. I a partir d’aquesta comprensió, el principal interès en el Grup Zero, desenvolupat al llarg dels seus anys de treball, va ser el de buscar metodologies que s’utilitzaran a fons la relació dialèctica entre la matemàtica com a “instrument de coneixement” i la matemàtica com “objecte de coneixement”.

A més, al Grup Zero existia el convenciment que no n’hi havia prou amb elaborar material: es feia necessari trobar noves maneres de gestionar-lo en l’aula, superant l’experiència escolar de cada un, fruit del pas per l’escola i la universitat dels anys 50 , 60 i 70. Trobar aquestes maneres suposava establir un nou contracte didàctic amb l’alumnat. Al Grup Zero es creia que l’abandonament de certes formes autoritàries d’ensenyament comportava fer explícit un nou contracte didàctic en el qual s’establien unes noves pautes de relació amb l’assignatura de manera que l’alumnat sabés què s’esperava d’ell en cada moment. Aquest era un repte al qual s’enfrontava el Grup Zero com a part del repte que suposava la innovació en l’ensenyament secundari, una innovació que afectava la pràctica dels docents com a professionals de l’ensenyament.

Aquest text és part de l’article: Carmen Azcárate, Mª José Castelló, Carles Lladó. “El Grup Zero”, Revista Uno, nº 55, Juliol 2010.