Mètode -cat

El mètode de treball del grup

El treball del Grup Zero es va dur a terme, durant molts anys, en reunions setmanals d’elaboració i discussió dels materials. Va haver-hi altes i baixes entre els seus membres al llarg dels primers anys de treball, però convé subratllar que van ser 23 persones les que, ja de manera estable, figurarien en bona part de les seves publicacions.

Tots els dimarts a la tarda, primer en cases particulars i més tard en els locals de l’ICE de la UAB, es discutien sistemàticament, tant els materials nous en elaboració -a càrrec de petits grups de tres o quatre persones-, com els materials que ja s’havien dut a classe i que s’analitzaven i revisaven. Aquest procés va permetre discutir i reelaborar els materials, en base de l’experiència acumulada, fins a considerar que es podien publicar.

Al Grup Zero s’era conscient que la innovació de la tasca docent passava també per dissenyar bons itineraris curriculars, acompanyats de materials per treballar a l’aula. Aquesta va ser la prioritat del seu treball col·lectiu; un treball que va suposar, també, un procés de formació com ensenyant per a cada dels seus membres.

L’intercanvi d’experiències d’aula, l’anàlisi de les dificultats de gestió en la classe dels materials elaborats, l’anàlisi dels errors observats en l’alumnat, el seguiment de l’alumnat durant períodes llargs del seu aprenentatge, l’intercanvi i la discussió de lectures de didàctica de la matemàtica, va comportar la creació d’una cultura de grup, que donava un fort sentit de pertinença al grup Zero, i, al mateix temps, permetia una natural diversificació d’interessos derivats de la situació professional de cada membre del grup.

Vist amb perspectiva, el treball del grup va ser un autèntic seminari de formació permanent, on cadascú s’implicava en l’elaboració i la revisió del material, en la seva utilització a l’aula, en la posada en comú de les observacions de classe i en la comprensió de la forma d’aprendre dels alumnes; una formació que va anar més enllà de la pròpia formació com ensenyant de matemàtiques. El compromís amb el tipus d’exercicis i problemes que caracteritzava el material que es produïa i la recerca de contextos i situacions que permetessin donar significat a l’activitat matemàtica a l’aula, va suposar la necessitat d’aproximar-se a nous camps de coneixement com l’astronomia, la cartografia, la física, la biologia, l’economia o la sociologia.

Com a grup d’innovació en l’ensenyament de les matemàtiques, el Grup Zero va establir molt aviat relacions amb altres grups similars que es van crear en la mateixa època: el Grup Zero de València amb el qual es va compartir el plantejament inicial i les primeres propostes d’aula, amb el Grup Azarquiel de Madrid, i amb el Grup Puig Adam de Barcelona, ​​entre d’altres. Va participar en l’organització de les primeres JAEM celebrades a Barcelona el 1981 i alguns dels seus membres no han deixat d’assistir a les seves diverses edicions, l’última celebrada a Girona el 2009. Durant anys es va participar en l’Escola d’Estiu organitzada per l’ Col·legi de Llicenciats de Catalunya impartint cursos de formació.

A l’assistir a alguns dels congressos de la CIEAEM va ser possible establir relacions amb ensenyants d’altres països, la dedicació a la didàctica de les matemàtiques ha estat fonamental en aquestes tres últimes dècades. Hem citat la importància de la participació en el congrés de la CIEAEM de 1975; i ja en el congrés de 1976 es va presentar una ponència: Les Funcions. Posteriorment, en el congrés celebrat a Pallanza, Itàlia, el 1981, es va establir relació amb el professor Paolo Boero, coordinador del Gruppo di Recerca sulla Didattica Della Matematica de la Università di Genova, una relació que tindrà una forta incidència en l’orientació del treball del Grup Zero a partir dels anys 80.

Aquest text és part de l’article: Carmen Azcárate, Mª José Castelló, Carles Lladó. “El Grup Zero”, Revista Uno, nº 55, Juliol 2010.